¿Realmente existe algo que sea completamente cierto o indudable? Si nos paramos a pensar es posible que no podamos responder esa pregunta y lo único que consigamos es crearnos más dudas al respeto. Podemos plantearnos que somos nosotros y si realmente existimos, y pensaremos que obviamente existimos ya que estamos aquí ahora mismo. ¿Pero qué tan real es esto? Si meditamos sobre esto no es fácil llegar a ninguna respuesta clara, porque sobre cualquier cosa que nos planteemos obtenemos más cuestiones y dudas. Por ejemplo eligiendo cualquier cosa como ejemplo veremos que a cada paso que damos el número de dudas aumenta. Como puede ser el caso de un perro, porque, ¿Qué es un perro?, vale es un animal doméstico y un mamífero, pero entonces nos plantearemos que es un animal, también habría que intentar descubrir que quiere decir que sea mamífero, y por qué lo es, además de meditar sobre qué es doméstico. De esta manera solo conseguimos caer en una red de preguntas infi...
gracias es fantastico!
ResponderEliminarNos alegramos haberos ayudado :)
Eliminary yo de haberos encontrado!
EliminarPel que fa a l’adaptació, estan molt bé les dues primeres meditacions. Es nota l’esforç en fer servir les vostres paraules, posar exemples (daltonisme, tros de gel…) i a l’hora de posar-vos a la pell d’ algú que REALMENT es posa a dubtar.
ResponderEliminarLes meditacions 5 i 6 no estan tan bé…no es veu clarament per què necessiteu parlar de Déu...com passeu de parlar d’un triangle a aquí? I com passeu a la meditació 6 a parlar de la relació cos-ànima? Efectivament, son els temes tractats per Descartes en aquestes meditacions, però perquè NECESSITA parlar-ne, en la seva lectura queda reflectit com passa d’una qüestió a una altra. Es a dir, al definir l’essència humana com a ‘res cogitans’, Descartes necessita demostrar Déu per validar l’existència d’un mon ‘extens’, el seu coneixement i la relació entre l’anima( res cogitans) i cos (res extensa) en un mateix ésser. Us ha faltat més justificació…
Pel que fa a la cura en el llenguatge, compte. Us felicito per haver fet l’esforç de fer servir les vostres paraules, però heu de revisar el que escriviu:
Meditació I: “Todo aquello que oímos, vemos, tocamos... no siempre es lo PARECEN SER es decir, hemos podido comprobar en nuestro día a día...”
Meditació VI: “Podemos analizar esto basándonos en nuestros sentidos, LO QUE SERIA la imaginación y las sensaciones...”
Compte amb aquests errors de sintaxi, i l’ús de d’expressions col•loquials ...(a banda dels ortogràfics...). La meditació 6 té diversos paràgrafs repetits...això si ho reviseu una mica no hauria de passar...